Els meus diumenges solen estar enfocats amb la roba. Cal esclarir la bugada de la setmana (mentida, cada dia pose una llavadora com a mñinim), i m'assegure que tothom i totdon té almenys roba exterior i interior per als primers dies de la setmana. Qualsevol cosa més enllà de dimarts hi ha temps d'aclarir-ho.
La casa, els diumenges al voltant de les set de la vesprada, sol omplir-se també d'olor a monges; de les de tota la vida, res de microones. Òmplic quatre recipients grans -a voltes bescuiteres- amb molta monja i sal generosa, i ja tenim berenar-sopar. Els xiquets tenen comboi de cine, tot i que al final l'únic que es menja la pel·lícula sol ser superxiquet, perquè els altres dos es torben amb altres coses.
Finalment tinc este anar a dormir prompte. Sé que no m'adormiré de seguida, però m'agrada com a mínim que el cos haja descansat.
Quan apague la pantalla, en uns moments, posaré música relaxant i pensaré en flors i muntanyes. A voltes m'imagine que estic en l'edat de pedra, dins d'una cova, i a fora plou, i estem tota la tribu arremolinats al voltant del foc mentre algun druida explica històries sobre la formació del món, o contes i mites màgics que han quedat per sempre esvaïts en l'oralitat. D'alguna manera este pensament m'aconforta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada