L'altre 8 de març

Ahir va fer quatre anys que el xiquet començava una combinació de quimioteràpies i radioteràpia per eliminar les restes de tumoració que no van poder eliminar durant la gran operació. El procediment va començar un set de març; vaig plorar durant tot el viatge de Gandia a Valencia, retenció de bon matí inclosa. 

La rutina va ser la mateixa durant set setmanes: a les huit i poc estava enganxat a una màtquina, li posaven algunes medicacions, i al voltant de la una baixàvem a radiologia, on em procediment durava vint minuts llargs. Estava tot eixe temps en dejú, perquè per a posar-li la radioteràpoa l'havien d'adormir. 

Feia temps que no recordava aquells dies. Els tinc guardats en una caixeta, que és on guarde cada moment traumàtic. Però aixina com hi ha caixes que puc permetre'm el luxe de guardar ben lluny, els dies de la radioteràpia se'm fan presents tots els dies, perquè d'aquelles set setmanes hi ha hagut conseqüències al cos del xiquet que duraran tota la vida. 

Recorde aquell 8 de març,segon dia de tractament. Feia just un any havia fet vaga, havia anat a la manifestació amb un fill menudíssim. No hi havia cap perill, em podia permetre el luxe d'una vaga de treball, d'una vaga de cures. Aquell 8 de març de 2019 vaig tindre terror que totes les persones relacionades amb el tractament del xiquet hagueren fet vaga, perquè totes elles eren dones, des del llocs més qualificats fins als menys. La cura del meu fill depenia d'aquelles dones, i sabia que el factor temps era fonamental. 

Quan vaig arribar a l'hospital hi havia manifestacions i demostracions i pancartes a l'entrada, i m'imagine que pel mig de la ciutat. Però en el nostre xicotet món de dolor totes les persones van fer la seua feina, amb dia de la dona o sense. I em vaig adonar de com de privilegiada havia sigut fins aleshores, i quina cura d'humiltat suposava allò de desitjar que la gent que ens cuidava continuara fent-ho aquell dia; perquè ens anava la vida. 

I cada dia de la dona, reivindicacions a banda -fonamentals, he de dir-, recorde aquella cura que van tindre totes les dones de les quals depenia el xiquet; i encara no sé molt bé com expressar aquesta mescla d'agraïment, vergonya, i humiltat. Aquell 8 de març, igual que la radioteràpia en el meu fill, va afectar la resta de dies de lluita feminista. Gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies.