Divendres vaig anar a la presentació de Tercera edició, d'Enric Nomdedéu (oh, com m'encanta eixe cognom). És tota una fita; la reincorporació a la vida socio-cultural de la ciutat forma part de la meua teràpia personal contra l'ansietat -i contra la depressió, ja que estem-. Hi vaig assistir sola, asseguda entre gent que coneixia un poc. No em podia quedar fins al final, perquè tenia assaig de banda (que és la base de la meua salut mental, la banda i l'instrument); però vaig xalar molt.
Presentava Alícia, i va parlar també Enric. Semblava una partida, ara parla un, ara parla l'altre. Els dos ho feien molt de pressa, i aportaven qüestions molt interessants: l'argument del llibre, sí. Però també temes com la salut mental, la literatura, els errors, o la política. Explicaren en quin moment es van començar a creuar les seues vides -les d'Alícia i Enric-, i van desgranar més o menys qui era cadascú dins la novel·la, una obra semi-autobiogràfica (com la majoria d'autors primerencs, perquè qui vol estalviar-se el gust de parlar de la pròpia vida?).
 |
| Alícia Izquierdo i Enric Nomdedéu durant la presentació a Ambra |
Personalment el que més m'agrada de tot, de la presentació, del llibre, és que es tracta
d'una obra d'escriptura terapèutica. I em va fer gràcia que aquest autor (nascut a Catalunya, com jo), creara Tercera edició com a teràpia, i jo anara a la presentació, com un exercici de recuperació de salut mental.
La darrera cosa que diré del llibre, que també trobe deliciosa, és que és literatura feta sobre literatura. Enric ha pujat damunt d'un munt de llibres llegits per a escriure amb tinta de sang la seua primera obra. Només cal vore l'índex: cada capítol porta el nom d'un llibre. I ara que estic en procés de recuperar les meues capacitats intel·lectuals i creatives, estic més que temptada de llegir-los tots, primer el de Nomdedéu (oi que és un cognom preciós?) i després el llistat que graciosament ens elabora a l'índex.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada