Amb dos fills menuts em va interessar el minimalisme, per excés d'artefactes a casa. La recerca de vlogs, blogs i podcasts em va dur al minimalisme extrem. Vaig sentir que el minimalisme anava a l'alça.
Em va interessar després la meua petjada de carboni. Vaig seguir el moviment zero waste. Sentia que la pressió per reduir el fem anava a l'alça.
Últimament m'he interessat per la bruixeria. Estic escrivint una obra de teatre -o això crec, en parlaré un altre dia-. Me'n volia informar. Després de dues setmanes buscant informació sobre el tema, crec honestament que la bruixeria està de moda.
Finalment he arribat a la conclusió que no hi ha modes, sinó altaveus.
Si eres un independentista passejant per la plaça de l'ajuntament i renegues en veu baixa de la bandera espanyola del balcó, no hi ha repercussió, alça ni moda. Si ho fas amb un altaveu a la mà, assenyalant la bandera mentre crides "eixa bandera és estragera", aleshores crees un ressò en la societat -el que siga, però ressò-.
L'audiovisual pur, que combina àudio i visual, és un altaveu al món. Els blogs, en canvi, som una cosa més calmada, un murmuri, un xiuxiueig. Desenvolupem idees amb arguments més llargs, o expliquem coses més extenses que no pas a twitter.
Diuen que Twitter és la xarxa de l'odi. No hi falta raó. També és la xarxa de l'amor i la solidaritat. Però si bé calen totes aquestes coses anteriors, em situe al costat del blog, al costat del full blanc a l'altre costat del teclat, que permet un rosegar tranquil d'idees, conceptes, imatges. Del que vulgues.
Recorde els meus temps de blocaire més o menys exitosa. Més d'una persona em va escriure dient que estava enganxada al meu blog. Això va ser abans de Facebook, Twitter o Youtube, és clar. Ni parlar d'Instagram i no sé quantes coses més que ja no entenc i m'atabalen.
Retorne al full en blanc, per reflexionar, riure o plorar. Retorne per a tornar, perquè no hi era. I tinc ganes de tornar tranquil·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada